El patrimoni històric és el que ens permet entendre l’evolució política i administrativa del nostre territori: les diferents tribus que hi habitaren, les diferents guerres, etc. El nostre territori està ple de patrimoni històric (torres, refugis, monuments, castells, viles…) però aquí només es mostren aquells considerats com a museus o col·leccions pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. N’hi ha molts més i de ben interessants que us animem a descobrir en cadascun dels pobles, viles i ciutats que configuren el Gran Penedès. Aquí només us en mostrem cinc.

La Seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Olèrdola representa l’origen i la història del Penedès havent estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l’edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX. Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d’una sepultura tumular situada prop de l’actual zona d’entrada. El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l’edat del ferro (segle VIII – inici del segle VI aC). Entre el segles V – IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. Als inicis del segle I aC els romans establiren un campament militar a fi de controlar el territori i en especial la via d’accés cap a Tàrraco que travessava la plana penedesenca. Fou abandonada quan el territori es romanitzà (entorn el 25 aC). Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat i al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d’Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona.

A inicis del segle XII, s’inicia la decadència d’Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. L’estructura urbana del vilatge altmedieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l’àrea sacra, amb l’església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d’activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada.

Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931 i Bé d’Interès Cultural (BIC). El jaciment es troba a l’autovia C-15 km 10 i es pot visitar del 16 de març al 15 d’octubre de dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 15 a 20h; i del 16 d’octubre al 15 de març de dimarts a divendres de 10 a 14h i de 15 a 18h i dissabtes i festius de 10 a 16h. Tots els dilluns està tancat i també els dies 1 de gener i 25 i 26 de desembre. El preu de l’entrada general és de 2,30€ i el de la reduïda de 1,61€.

La Ciutadella Ibèrica de Calafell és un centre d’arqueologia experimental, una excavació arqueològica on l’usuari pot veure com vivia una comunitat de l’Edat del Ferro fa 2.500 anys. És el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica objecte d’una reconstrucció a base de tècniques d’arqueologia experimental.

El jaciment arqueològic, conegut també com Alorda Park fou excavat, de forma sistemàtica entre el 1983 i el 1992 sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana. En aquestes campanyes es va exhumar gairebé el 70% dels recintes situats a intramurs de l’assentament. L’any 1992, es va iniciar la reconstrucció d’una bona part de l’assentament seguint models dels països nòrdics, en especial del jaciment de l’Edat del Ferro d’Eketorp (illa d’Öland, Suècia). La tasca de reconstrucció es va fer després d’un acurat estudi tècnic, i seguint pautes pròpies de l’arqueologia experimental. L’interior dels recintes van ser moblats amb rèpliques, tenint present els objectes originals trobats in situ a l’excavació.

La visita a la Ciutadella resulta molt dinàmica i didàctica alhora ja que fa viure i veure al visitant tal i com era la ciutadella en els seus orígens. El jaciment es troba a la carretera C-31 km 141 i està obert tot l’any. Del 16 de setembre al 31 de març es pot visitar de dimarts a diumenge de 10 a 14 i de 16 a 18h. Les tardes dels mesos de novembre, desembre i gener estan tancades per manca de llum solar. De l’1 d’abril al 29 de juny està obert dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 16 a 19h. Per últim, del 30 de juny al 15 de setembre està obert de dimarts a diumenge de 10 a 14 i de 17 a 20h. Resta tancat doncs, tots els dilluns de l’any i l’1 i el 6 de gener, l’1 de maig, el 25 i 26 de desembre i les tardes dels dies 24 i 31 de desembre i el 5 de gener. El preu general de l’entrada és de 4€ i la reduïda  de 2,5€.

El Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) és un equipament museogràfic singular i de referència relacionat amb l’aviació i la guerra civil que s’emplaça a Santa Margarida i els Monjos, a l’espai del Serral dins l’aeròdrom republicà dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa. El CIARGA vol esdevenir el centre de referència de l’aviació i la guerra civil de Catalunya. És el primer referent dedicat a explicar la història de l’aviació republicana a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), tot mostrant aquells esdeveniments que són propis i significatius en el context de la Guerra Civil i l’aviació a Catalunya en el context constructiu i de funcionament dels aeròdroms militars.

Alhora, es mostren els continguts locals a l’entorn de l’existència del camp d’aviació dels Monjos, emprat per les esquadrilles republicanes en el context de la xarxa d’aeròdroms del Vesper de la Gloriosa, integrada pels terrenys de vol de Pacs, Sabanell i Santa Oliva. Tot això es mostra amb una museografia didàctica i comprensiva, que combina escenografies i peces originals amb potents recursos multimèdia. El CIARGA es complementa amb els itineraris als espais patrimonials de l’aviació durant la guerra civil al Penedès: aeròdroms, refugis militars i civils, els tallers i d’altres construccions relacionades. Així com amb el Centre de recerca i documentació sobre l’aviació i la guerra civil ubicat a la Biblioteca dels Monjos.

El Centre d’Interpretació del Castell de Gelida s’estén sobre un esperó rocós delimitat per dos torrents. Documentat des de l’any 945, el castell forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès, un territori fronterer on entraven en contacte els comtats catalans i l’Al-Àndalus. Del segle X daten la torre inferior, una torre de planta poligonal irregular situada a la part superior i l’església de Sant Pere, esmentada per primer cop l’any 998. L’església fou la parròquia del terme del Castell de Gelida i, des dels seus orígens, el seu entorn acollirà el cementiri. La recerca arqueològica ha posat al descobert nombroses tombes antropomorfes dels segles X i XI. A l’any 1108 al Castell de Gelida va ser aturada la incursió almoràvit que va arrasar tot el Penedès i destruí el castell d’Olèrdola. El Castell inicià una de les èpoques més pròsperes sota la propietat de banquer barceloní Berenguer Bertran, el qual l’adquirí el 1367 i el transformà en un palau residencial d’estil gòtic. Fou enterrat en unbell sarcòfag gòtic que encara es conserva a l’esglesia.El 1465 hi feu estada durant tres setmanes el rei Pere IV, Conestable de Portugal. Al llarg del segle XVI el castell perdrà progressivament la seva funció militar i administrativa, que es desplaçarà cap a l’edifici conegut com la Casa del Senyor, situada al poble de Gelida. El castell, que s’abandonà definitivament el segle XVIII, és de propietat municipal des de l’any 1968 i l’Associació d’Amics del Castell vetlla per la seva protecció.

El castell disposa d’un Centre d’interpretació on s’ofereixen diversos serveis culturals: visites guiades al castell, activitats educatives, Ruta Modernista de Gelida i informació turística del municipi: el recinte del castell és obert permanentment. L’horari del Centre d’Interpretació és de dimarts a divendres de 9 a 15h amb visites de 10.30 a 12.30h i els caps de setmana i festius de 10 a 14h amb visites de 10.30 a 12.30h. Durant el mes d’agost i del 15 de desembre al 14 de gener el centre resta tancat per vacances.

El Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca és una fortificació medieval que allotja el museu municipal de la vila que dóna el seu nom. Al segle X, Galí, veguer del Penedès, és el fundador de la nissaga dels Santmartí i el seu fill Guillem, ja al segle XI, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s’hi van fer altes muralles i s’hi van construir estances nobles. Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d’Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès. En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona. El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837. Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d’aquell poble. Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjan segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.

El castell es pot visitar d’abril a octubre de dimarts a diumenges i festius de 10 a 14 i de 16 a 20h i de novembre a març de dimarts a diumenge i festius de 10 a 14 i de 15 a 18h. El preu de l’entrada amb visita guiada per al públic en general és de 2,5€, la reduïda de 1,60€ i la de grups d’1,90€.